Mario Soler, l'origen

No acostuma a ser fàcil conèixer els orígens de qualsevol història, però en el cas d’aquest museu existeix un clar responsable: Mario Soler (1907-1991). Nascut a la petita localitat de Bassella, va destacar sempre per la seva gran destresa i habilitat, que unides a la seva afició per la mecànica, el van portar a construir diversos enginys: dos automòbils amb motor BSA, un ultralleuger i una llanxa ràpida amb motor Harley-Davidson,...

A finals dels anys ’20 es començà a interessar especialment pel món de la motocicleta. El responsable va ser Gaston Chritin, un conegut pilot francès que després d’un greu accident a la Pujada en Costa a l’Arrabassada va escollir la tranquil•litat de Bassella per a la seva recuperació, impregnant els seus coneixements a la família Soler i cultivant una passió per les motos a tota la comarca de l’Alt Urgell que s’ha mantingut viva fins avui dia.

Poc a poc, l’afició pel motociclisme de Mario Soler traspassà barreres per convertir-se en l’autèntic motor de la seva vida. Cap a la dècada dels ’40 s’introduí en el món de la reconstrucció. En el seu petit taller –que pot ser contemplar al museu, on s’hi va transportar mantenint tots els detalls- convertia un munt de peces velles i oxidades en autèntiques joies de col·leccionista. Amb l’ajuda dels seus dos fills, Estanis – fundador i director del Museu de la Moto- i Toni (1947-1998), molta paciència i dedicació, va aconseguir recuperar de l’oblit peces representatives de la història del motociclisme que avui configuren la planta permanent del museu

Tres cases, una història

El temps passa de manera inexorable per a tots, però és igual de cert que també tots trobem recursos per preservar-nos una mica del pas del temps. Els homes tenim la memòria, que alimentem amb els records; però els edificis, éssers inanimats que alhora han donat vida, sols disposen de la memòria dels homes per sobreviure al pas dels anys.

El primer Hostal de Bassella, construït per la família Soler el 1687 i conegut com Cal Pauet, ja no existeix, mort per l'oblit a què el va relegar la construcció de la carretera, que va tornar a omplir de pols l'antic "Camí ral".

L'any 1913, les espardenyes van deixar pas als pneumàtics i l'Hostal va ressuscitar. La família va tornar-lo a aixecar en un enclavament físic nou i es va convertir en punt de trobada de caminants, viatgers, pescadors i caçadors, però sobretot, en un edifici emblemàtic del poble de Bassella.

A les portes del tercer mil·leni, el temps va tornar a passar factura i l'etern fantasma del pantà de Rialp, convertit finalment en realitat, va negar definitivament amb les seves aigües les velles pedres de l'Hostal.

Però mantenint la tradició, la família Soler es va resistir a perdre els seus orígens i aixecà un nou edifici. Va ser l'any 2002, a la carretera C-14, que en una doble concepció, tant simbòlica com autèntica, de restaurant i de museu, conserva en els seus sostres, parets, finestres i paviments, materials recuperats dels antics hostals, que no eren morts, sinó que dormien un somni profund. Bassella, velles pedres que, gràcies a la memòria, es resisteixen a morir.