La indústria espanyola de la motocicleta de 1940 a 1960

El Museu de la Moto de Bassella va celebrar aquesta etapa recuperant la memòria d'una època difícil per a la motorització espanyola. Finalitzada la Guerra Civil, el país va quedar sota mínims a nivell econòmic i social, però les necessitats de mobilitat van empènyer a una sèrie de pioners que, amb més ingeni que mitjans, aconseguiren posar de nou la societat sobre dues rodes. Aquesta exposició temporal del Museu “Motos de la Postguerra” va voler ser un homenatge a tots aquells valents, molts dels quals quedaren en l’oblit a partir dels anys ’60 amb l’arribada dels primers automòbils a l’abast de la classe treballadora.

Els ‘40. Misèria i aïllament: temps de pioners

La situació econòmica d' Espanya al finalitzar la Guerra Civil (1936-39) era desastrosa, amb unes pèrdues humanes que havien reduït notablement la població activa. I això sense parlar de la destrucció material d'un país que necessitava urgentment una reactivació industrial, que no es va veure especialment afavorida per la política econòmica del govern –el model autàrquic- que va aïllar Espanya del món exterior per tal de crear un país autosuficient però impedit de rebre, al mateix temps, una indispensable ajuda tecnològica.

Aquesta situació, traslladada al panorama motociclista era de la mateixa manera precària. La majoria de motocicletes havien estat requisades durant la guerra pel moviment de tropes i les poques supervivents es trobaven mancades de recanvi i per tant, amb els dies comptats. Però és també el moment en el qual algun valent emprenedor, dotat de suficients coneixements tècnics, entreveu l' enorme necessitat de mitjans de transport i les possibilitats de la motocicleta com a vehicle econòmic i versàtil , capaç d'arribar a un gran nombre d'usuaris. Estem parlant de gent com Soriano, Sanglas, Bejarano, Riera, Giró, Rabassa o Permanyer, entre d'altres, que van reempendre vells projectes o simplement crearen noves empreses que es van encarregar de tornar a posar el país sobre dues rodes.

Els ‘50. La dècada prodigiosa

En els anys cinquanta, comencen a plantejar- se possibles obertures per posar fi a l'estancament econòmic provocat pel sistema autàrquic. Gràcies a la Guerra Freda es firma un “Tractat d' Ajuda Mútua” amb els Estats Units, a través del qual Espanya rep ajuda econòmica a canvi de permetre la instal·lació de bases americanes en el nostre territori i així, encara que de forma lenta, els diners tornen a circular i amb ells, una necessitat cada vegada més gran de mobilitat personal.

Els cinquanta són doncs, l'escenari de la proliferació de petites indústries, a les que el sector de la motocicleta no es aliè. Els pioners anteriorment citats van obrir el camí cap a infinitat de noves marques – s'arribà a comptabilitzar més d'un centenar- que recorrien a qualsevol cosa per a crear motocicletes. Motors importats muntats en xassís de bicicleta, utilització de motors estacionaris per a les mateixes, acords de tot tipus amb fabricants exteriors,... encara que sempre sota el mateix patró d'una tecnologia molt bàsica, pèssima industrialització i la utilització de materials de molt baixa qualitat, provinents del reciclat de l' obsolet material militar, motiu pel qual la indústria d'aquesta dècada va ser tan emergent com efímera.

Els ‘60. I arribà el Seat 600

Amb un país plenament motoritzat sobre dues rodes, quedava en aquest sentit un repte per a complir i aquest s'anomenava automòbil. Una paraula que fins aleshores només era pronunciada en boca de les classes més acomodades però que es mantenia molt lluny de l'abast del treballador mig. Tan sols tímides aparicions de models com el Biscuter o les Isseta deixaven insinuar que un dia el cotxe arribaria a tots els estrats socials.

Però aquest dia arribà i ho va fer sobre un Seat 600. Gràcies a un típic acord del franquisme es crea l'any 1950 la Sociedad Espanyola de Automóviles de Turismo, per tal de fabricar en el nostre país vehicles amb llicència Fi at. El primer model és el luxós 1400, però no és fins l'any 1957 , amb el llançament del 600 – autèntic símbol sobre rodes del “Plan Desarrollo” del dictador- que arriba tan esperada revolució social. Amb un preu equivalent al salari mig anual, les llistes d'espera començaren a augmentar i la motocicleta va passar a ser un mitjà de transport pràcticament descartat per la imperiosa necessitat de l'espanyol de pujar d'escala social. Només les marques més fortes, Bultaco, Derbi, Ossa, Montesa, Rieju... van sobreviure.

MOTOS DE CARRETERA DE SÈRIE (15 unitats)